Aire contaminat i micro-nanoplàstics al cor: un nou estudi de l'European Heart Journal enllaça infart, PM2,5 i plàstics. A les Garrigues fa temps que ho respirem

El 15 de juliol de 2026, la revista European Heart Journal (Oxford Academic) ha publicat l'article «Micro- and nano-plastics in the coronary circulation and air pollution exposure in ischaemic heart disease presentation» (DOI: 10.1093/eurheartj/ehaf669), signat per l'equip del Dr. Pasquale Paolisso i el Prof. Emanuele Barbato (Sant'Andrea Hospital – Sapienza Università di Roma), amb la Università di Verona i el Research Centre on Environmental Pollution and Cardiovascular Diseases de la Università della Campania «Luigi Vanvitelli» (Nàpols). L'estudi és el primer que mesura la presència de micro i nanoplàstics (MNP) directament a la circulació coronària —la sang que irriga el múscul cardíac— en pacients amb i sense infart.

Què diu exactament l'estudi

Els investigadors van analitzar mostres de sang perifèrica i coronària de 61 pacients ingressats a Sant'Andrea (Roma) i a l'Azienda Ospedaliera Universitaria Integrata de Verona per angiografia coronària. Els van classificar en tres grups: infart amb elevació del segment ST (STEMI), síndrome coronària crònica (CCS) i controls amb coronàries angiogràficament normals. Per a cada pacient es van recollir dades d'exposició a PM2,5 dels dos anys previs, hàbit tabàquic i altres variables ambientals.

Els resultats són inequívocs:

- 84% dels pacients infartats tenien MNP a la sang coronària.

- 40% dels pacients amb malaltia coronària crònica.

- Només 32% dels controls sense malaltia coronària.

- Els fumadors tenien sis vegades més probabilitats de presentar plàstics a la sang.

- El 100% dels pacients que eren fumadors i vivien en zones amb PM2,5 elevat presentaven plàstics, davant només un 12,5% dels que no fumaven ni vivien exposats a aire contaminat.

- El polímer més freqüent és el polietilè, l'omnipresent dels envasos i films agrícoles.

- Els pacients infartats presenten més diversitat de polímers i marcadors inflamatoris (TNF-α, IL-6) més alts.

«Els resultats no proven que els microplàstics causin infarts, però revelen una associació forta entre exposició ambiental, plàstics a la sang i malaltia cardiovascular. El tabac i la contaminació de l'aire semblen facilitar l'entrada de partícules plàstiques a la circulació a través del pulmó.» — Prof. Emanuele Barbato

L'editorial que acompanya l'article, signada pel Prof. Andreas Daiber (Universitätsmedizin Mainz), ho situa en la línia de l'estudi seminal de Marfella et al. (NEJM 2024) sobre MNP en plaques d'ateroma carotídies: hi ha ja evidència clínica primerenca que els plàstics circulen, s'acumulen als vasos, generen estrès oxidatiu i inflamació endotelial, i que la contaminació atmosfèrica actua com a vehicle d'entrada.

Per què això ens interessa —i molt— des de les Garrigues

Perquè la fotografia clínica que descriu l'article de Roma i Verona no és neutra: es correspon amb un patró d'exposició que a la plana de Lleida ja portem dècades acumulant. No estem davant d'un factor de risc futur; estem davant d'un factor de risc que aquí ja opera sobre una població cardiovascular i respiratòriament castigada.

Recordem els senyals que ja tenim documentats i publicats a Ponent Respira:

1. Ozó troposfèric crònic al pla de Lleida. Superacions recurrents del llindar d'informació i del valor objectiu de l'OMS, en un got orogràfic tancat pel Montsec, els Pirineus, el Montsant i la Serralada Prelitoral que atrapa els contaminants durant setmanes d'estabilitat anticiclònica.

2. Dioxines i furans de Tracjusa (Juneda). Estudis previs, i el propi expedient de la incineradora de CDR, documenten emissions que ara es volen prorrogar més enllà del 2028 amb el projecte Nova Tracjusa.

3. General d'Olis (les Borges Blanques). Vint anys de queixes veïnals (2006), expedients del Síndic (2010-2011), autorització ambiental integrada (2012), més d'un centenar de COV identificats a l'INFORME 03 de la UPC (2016), abocaments d'oleases al Canal d'Urgell i fumeres visibles el 2025 i 2026.

4. Pujol (les Borges Blanques). Trituració de residus de la construcció a cel obert amb núvols de pols rica en sílice cristal·lina respirable que arriben al nucli urbà (a 2 km) i a les vivendes aïllades (a 549 m), tot i les sis mesures de precaució que l'Ajuntament diu haver imposat.

5. Macroplanta de biogàs de la Sentiu de Sió. 500.000 tones anuals projectades pel fons danès Copenhagen Infrastructure Partners: deu vegades més del que recomana l'Estratègia catalana del biogàs. *Actualització (15/07/2026, La Mañana): el Ple municipal, amb la majoria absoluta de Junts, va aprovar ahir el «projecte d'obres d'eixamplament i condicionament dels camins públics d'accés a la planta de biogàs», amb els costos assumits per l'empresa promotora però amb l'Ajuntament actuant com a promotor —cosa que el faculta per expropiar veïns pel traçat de l'ampliació. La plataforma Pobles Vius* acusa el consistori de «posar la catifa vermella» a la planta, anuncia al·legacions i denuncia que el camí projectat incorpora un gir a l'esquerra il·legal i provoca manca de visibilitat.

6. Nitrats i purins de macrogranges. Xarxa de mostreig ciutadà a les Garrigues amb valors per sobre dels 50 mg/L en pous i fonts.

7. Films i envasos plàstics agrícoles. El polietilè —el mateix polímer que Paolisso troba dins de les artèries coronàries dels seus pacients— és exactament el material dels acolxats, sitges i envasos fitosanitaris que s'acumulen als camps del pla de Lleida.

Cada un d'aquests factors, per si sol, ja seria motiu de preocupació. Sumats, i sobre una població que respira el mateix aire durant dècades, configuren un escenari d'exposició acumulada que la ciència internacional comença a lligar directament amb l'infart de miocardi.

La peça que faltava: sarcoïdosi, contaminació i ara també infart

El 4 de juny de 2026 vam publicar l'estudi que l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha iniciat amb el suport de l'Hospital Clínic per determinar si la concentració anòmala de casos de sarcoïdosi al pla de Lleida (la doctora Sílvia Barril atén quatre casos nous cada setmana) es pot relacionar amb la inhalació crònica de partícules orgàniques d'origen agrícola, industrial i del trànsit. La sarcoïdosi és una malaltia inflamatòria sistèmica que afecta sobretot pulmó i ganglis.

L'estudi de l'European Heart Journal que avui ressenyem afegeix una peça complementària i alarmant: els mateixos mecanismes d'exposició —PM2,5, tabac, contaminació atmosfèrica crònica— que la comunitat científica associa amb l'augment de la sarcoïdosi també faciliten l'entrada de micro i nanoplàstics al torrent circulatori, i aquests plàstics es concentren a les artèries coronàries dels pacients infartats. És a dir: el mateix aire que ens està disparant les malalties intersticials pulmonars ens està vehiculant plàstics fins al cor.

No som davant d'una hipòtesi remota. Som davant d'una convergència de tres evidències —sarcoïdosi a Lleida, PM2,5 a la plana, MNP a les coronàries— que apunten a la mateixa causa estructural: una població amb la salut vulnerada per dècades d'exposició acumulada i un marc administratiu que segueix autoritzant més fonts emissores.

El que no podem seguir esperant

L'evidència internacional avança. La resposta administrativa catalana, no. A Juneda fa anys que hi ha un mesurador fix de qualitat de l'aire i els seus registres són prou clars: la taula territorial de les Garrigues es va reunir el febrer de 2025 i va qualificar la contaminació per partícules com a «preocupant». Un any i mig després, no ens consta que s'hagi comunicat cap acció concreta derivada d'aquella taula: ni pla de reducció d'emissions, ni calendari, ni mesures cautelars sobre les fonts. Mentrestant, el calendari administratiu tramita Nova Tracjusa, la macroplanta de biogàs de la Sentiu, l'ampliació de fet de General d'Olis i la trituració a cel obert de Pujol.

Des de Ponent Respira reclamem, a la llum d'aquest nou estudi:

1. Estudi d'impacte sanitari acumulat sobre la població del pla de Lleida abans d'autoritzar cap nova ampliació ni pròrroga, amb participació de l'Arnau, del Clínic i de centres de referència en cardiologia i pneumologia ambiental.

2. Biomonitoratge poblacional de PM2,5 i, en la mesura del possible, de MNP a mostres de sang i orina de la població exposada, seguint el disseny de Paolisso et al. i les recomanacions del Research Centre on Environmental Pollution and Cardiovascular Diseases de Vanvitelli.

3. Reducció activa de fonts emissores —incineració, macrogranges, macroplantes de biogàs, trituració a cel obert— i no autorització de cap projecte nou sobre la mateixa conca atmosfèrica.

4. Aplicació estricta de la Directiva europea de qualitat de l'aire i dels criteris de l'OMS 2021, que la plana de Lleida incompleix de manera sistemàtica.

5. Publicació immediata de les actes i acords de la taula territorial de les Garrigues de febrer de 2025 i calendari públic de les accions de reducció que se'n deriven, amb responsables i terminis.

La salut cardiovascular i respiratòria del pla de Lleida no és un debat abstracte: és, literalment, el que ens juguem cada cop que respirem. L'evidència ja hi és. Ara toca a les administracions actuar en conseqüència.

Referències

- Paolisso P, Barbato E, et al. Micro- and nano-plastics in the coronary circulation and air pollution exposure in ischaemic heart disease presentation. European Heart Journal, publicat online 15 de juliol de 2026. DOI: 10.1093/eurheartj/ehaf669.

- Daiber A, et al. Editorial: Plastic pollution as an emerging cardiovascular risk factor. European Heart Journal, 15/07/2026.

- Marfella R, et al. Microplastics and nanoplastics in atheromas and cardiovascular events. NEJM 2024;390:900-910.

- Ponent Respira — L'Arnau investiga la relació entre contaminació i sarcoïdosi a Lleida (04/06/2026).

- Resolució del Parlament de Catalunya, 2 d'abril de 2025, sobre la qualitat de l'aire a la Plana de Lleida.