L'Arnau investiga la relació entre contaminació i sarcoïdosi a Lleida: la planta de General d'Olis no para de créixer i encara se'n volen autoritzar més

L'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha posat en marxa, amb el suport de l'Hospital Clínic de Barcelona, un estudi clínic per determinar si la concentració anòmalament alta de casos de sarcoïdosi que es diagnostiquen al pla de Lleida es pot relacionar amb la inhalació crònica de partícules orgàniques d'origen agrícola, industrial i del trànsit. La sarcoïdosi és una malaltia inflamatòria sistèmica que afecta sobretot els pulmons i els ganglis limfàtics: la prevalença a Catalunya es xifra al voltant de 56 casos per cada 100.000 habitants, però la doctora Sílvia Barril, pneumòloga responsable de la consulta de malalties intersticials, atén a Lleida una mitjana de quatre casos nous cada setmana, una xifra molt per sobre del que correspondria a la població de la demarcació.

Una orografia que ho acumula tot

La meteoròloga de 3Cat Gemma Puig ho recordava aquesta mateixa setmana: l'orografia del pla de Lleida —tancada pel Montsec al nord, els Pirineus al fons, el Massís del Montsant al sud-est i la Serralada Prelitoral al sud— afavoreix l'estabilitat anticiclònica, la inversió tèrmica i l'acumulació de contaminants durant dies o setmanes seguides, especialment a l'hivern (boira persistent) i a l'estiu (ozó troposfèric). És sobre aquest «got» orogràfic que des de fa dècades s'hi acumulen activitats emissores: macrogranges, purins, agroindústria oleaginosa, una incineradora de residus i, ara, projectes addicionals de biogàs i biorefineria.

El que ens preocupa especialment des de Ponent Respira és que aquesta investigació de l'Arnau no arriba a un territori «net» on calgui trobar la causa d'un brot puntual: arriba a un territori on, des de fa més de deu anys, ja hi ha estudis tècnics que documenten emissions atmosfèriques greus i continuades a tocar de nuclis habitats. El cas més clar és el de la planta de General d'Olis a les Borges Blanques.

L'INFORME 03 de la UPC: deu anys d'avisos

L'any 2016, un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya va elaborar l'INFORME 03 sobre la qualitat de l'aire al perímetre del complex oleaginós de les Borges Blanques. L'informe, que ens ha fet arribar veïnatge afectat, va identificar més d'un centenar de compostos orgànics volàtils (COV) diferents a l'aire ambient del voltant de la planta i va mesurar concentracions de COV totals (TCOV) de l'ordre de 7.300 µg/m³ al perímetre exterior de la instal·lació, en jornades d'activitat normal. Aquests valors no només són molt superiors al fons habitual d'una zona rural sense indústria; són compatibles amb episodis d'olor intensa, irritació de mucoses i deposició de partícules sobre la vegetació circumdant que veïns i veïnes han denunciat de manera reiterada.

Deu anys després d'aquell informe, la planta no només continua emetent: cada vegada té més activitat.

Les ortofotos històriques de l'ICGC mostren com el complex industrial ha anat ocupant superfície, basses i naus al costat del Canal Principal d'Urgell i la 4a Sèquia —protegit com a Bé Cultural d'Interès Local— amb una mortalitat selectiva de l'arbrat protegit just al tram industrial. El registre fotogràfic ciutadà documenta fumeres visibles des de quilòmetres en jornades concretes (novembre del 2025, maig del 2026), abocaments d'oleases als marges del canal i obres iniciades sense la llicència urbanística corresponent. La «normalitat» de fa una dècada s'ha multiplicat sense que cap administració hagi exigit, fins ara, un estudi d'impacte sanitari acumulat al voltant del complex.

I encara se'n volen autoritzar més

En lloc de revisar el que ja hi ha, el calendari administratiu del 2025-2026 apunta a sumar més activitat emissora a la mateixa conca atmosfèrica:

Nova Tracjusa (Juneda)

Vol prorrogar i ampliar la incineració de combustible derivat de residus (CDR) més enllà del 2028, amb un perfil d'emissions que inclou dioxines i furans documentats en estudis anteriors.

Projecte de biorefineria Pujol (les Borges Blanques)

El grup Pujol va presentar un projecte de biorefineria a les Borges Blanques, amb una inversió anunciada de 75 milions d'euros de fons europeus, que finalment no s'ha materialitzat. La planta actual del grup opera en un polígon industrial diferent al de Juneda, on hi ha Tracjusa.

Macroplanta de biogàs (la Sentiu de Sió)

La macroplanta que el fons danès Copenhagen Infrastructure Partners projecta a la Sentiu de Sió —dimensionada per a 500.000 tones anuals, deu vegades més del que recomana la mateixa Estratègia catalana del biogàs— acaba de demanar la llicència d'obres després d'haver obtingut tots els vistiplaus ambientals i urbanístics de la Generalitat.

El Parlament ja va dir prou

El 2 d'abril de 2025, la Resolució del Parlament impulsada pel GP ERC sobre la qualitat de l'aire a la Plana de Lleida instava expressament el Govern a activar la taula territorial de les Garrigues amb tots els actors implicats i redactar un pla d'acció per reduir els nivells acumulats de contaminació atmosfèrica, aprofitant les dades del mesurador fix de qualitat de l'aire que Juneda té instal·lat des de fa anys.

La taula es va arribar a convocar: el febrer de 2025, la taula territorial de les Garrigues va qualificar la contaminació per partícules com a «preocupant». Des d'aleshores, però, no ens consta que s'hagi comunicat cap acció concreta derivada d'aquella diagnosi: ni pla d'acció publicat, ni calendari de reducció d'emissions, ni mesures cautelars sobre les fonts documentades (General d'Olis, Tracjusa, Pujol, macrogranges, i ara la macroplanta de biogàs de la Sentiu).

Per això, el 19 i el 22 de desembre de 2025, dues preguntes escrites al Parlament (referències 314MBS18122500009 i 314MBS22122500010) van tornar a demanar al Departament de Territori i al Departament de Salut explicacions pel silenci posterior a la taula i per la manca d'un estudi epidemiològic d'impacte sanitari acumulat sobre la població de la Plana de Lleida. La investigació que ara inicia l'Arnau —assistencial i clínica, sense pressupost específic d'epidemiologia ambiental— és una bona notícia, però no substitueix el deure de les administracions: el Govern continua sense fer públiques les accions derivades de la taula que ell mateix va convocar.

Què demanem des de Ponent Respira

La lectura conjunta d'aquests fets obliga a una decisió política clara:

1. Estudi d'impacte sanitari acumulat. Abans d'autoritzar cap nova ampliació (General d'Olis), cap nova pròrroga (Nova Tracjusa) i cap nova instal·lació (macroplanta de la Sentiu), cal redactar un estudi sobre la població del pla de Lleida que tingui en compte el conjunt de fonts emissores i l'orografia que les concentra.

2. Publicar les conclusions i els acords de la taula territorial de les Garrigues de febrer de 2025, amb un pla d'acció calendaritzat i responsables identificats. La taula es va reunir, va qualificar les partícules com a «preocupants» i el territori no ha rebut cap resposta pública des d'aleshores.

3. Suport real a la recerca. Acompanyar pressupostàriament i institucionalment l'estudi de l'Arnau, ampliant-lo a una vessant epidemiològica que pugui correlacionar la prevalença de la sarcoïdosi (i d'altres patologies respiratòries i autoimmunes) amb l'exposició crònica a contaminants documentats al territori.

Documentar és, també, una forma de salut pública.

Mentrestant, el registre ciutadà d'incidències de Ponent Respira continua obert. Cada fumera de General d'Olis fotografiada amb hora i geolocalització, cada convoy de camions cap a Tracjusa, cada episodi d'olor intensa al voltant del polígon de Juneda o de la Sentiu, és una dada més que un dia haurà de creuar-se amb les històries clíniques que avui s'estudien a l'Arnau.