La UE ajorna posar l'incineració de residus dins l'ETS fins al 2031 (i pagar-ne totes les emissions fins al 2034): així afecta Ponent i les Garrigues

El 17 de juliol de 2026, la Comissió Europea ha publicat la proposta de directiva COM(2026) 616 final que reforma el règim de comerç de drets d'emissió (EU ETS) sota el paraigua de la nova agenda de «competitivitat i descarbonització cost-eficient». La lectura és doble i inquietant: per primera vegada la UE reconeix formalment que la incineració de residus municipals ha d'entrar dins l'ETS —perquè emet CO₂ fòssil massiu— però n'ajorna l'entrada fins al 2031 i estableix un període transitori fins al 2034 en què les incineradores no pagaran encara el 100% dels drets d'emissió. A més, obre la porta a opt-outs estatals i a ajuts a la captura de carboni per als operadors.

Ho han recollit el mateix dia mitjans especialitzats (Resource Media, Carbon Pulse) i The Guardian, que titula que «l'eina europea més efectiva per retallar gasos d'efecte hivernacle corre el risc de debilitar-se». Per a nosaltres, des de Ponent i les Garrigues, la notícia no és abstracta: és exactament el marc que emparara Nova Tracjusa a Juneda, la macroplanta de biogàs de la Sentiu de Sió i tot el pla d'incineració i valorització que el Govern de la Generalitat i el sector privat estan projectant sobre la nostra conca atmosfèrica.

Què diu exactament la proposta europea

El text de la Comissió (COM(2026) 616 final, Brussel·les 17.7.2026) modifica la Directiva 2003/87/CE i la Decisió 2015/1814 amb aquests punts clau per al que ens afecta:

1. Incineració de residus municipals dins l'ETS a partir de 2031. Fins ara aquestes plantes quedaven fora del mercat europeu del carboni malgrat emetre entre 0,7 i 1,1 tones de CO₂ per tona de residu cremat, bona part d'origen fòssil (plàstics, tèxtils sintètics).

2. Període transitori fins al 2034. Els operadors només hauran de retre una part creixent dels drets durant tres anys, i no seran responsables del 100% de les seves emissions verificades fins al 2034. En comparació, el mateix esquema al Regne Unit obliga a cobrir el 100% ja des del 2028.

3. Possibilitat d'opt-outs estatals per a instal·lacions «petites» o en «països amb dificultats». Un forat que Espanya i altres estats poden fer servir per protegir el seu parc incinerador —el que a Catalunya inclou Tarragona (Sirusa), Sant Adrià del Besòs (Tersa), Mataró i, si acaba de tramitar-se, Juneda.

4. Suport financer a la captura i emmagatzematge de carboni (CCS) per a incineradores i cimenteres. La proposta obre ajuts a instal·lacions que capturin CO₂ de fum de xemeneia, una via que a Europa gairebé cap incineradora aplica encara i que serveix per no reduir la crema.

5. Reforma del Market Stability Reserve i de la trajectòria del sostre d'emissions (cap anual) en un sentit menys estricte del que reclamaven organitzacions com Zero Waste Europe, Carbon Market Watch o l'European Environmental Bureau.

«És una senyal política important —la incineració ja no pot presentar-se com a 'neutra en carboni'— però és una senyal molt més tova del que necessitem si volem complir els objectius climàtics de 2030 i 2040. Regalar tres anys addicionals als incineradors és regalar tres anys addicionals de residus cremats a preu subvencionat.» — Zero Waste Europe (17/07/2026)

The Guardian recorda que la Comissió arriba a aquesta proposta pressionada per governs conservadors i lobbies industrials que reclamaven «alleugerir la càrrega regulatòria», en un any en què Europa occidental ha viscut el juny més calent de la seva història (Copernicus).

L'espill català: la reciclatge que no arriba

El mateix mes en què Brussel·les ajorna posar preu a la incineració, l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha publicat els Resultats de la gestió dels residus municipals a Catalunya 2024. Les dades són demolidores:

- Generació total: 3,87 milions de tones de residus municipals el 2024, un 2% més que l'any anterior.

- Generació per càpita: 482 kg/hab/any (creixement de l'1,05% respecte 2023).

- Recollida selectiva: 47,1% (creix un 3% respecte 2023). Encara 8 punts per sota de l'objectiu europeu del 55% per al 2025 i 18 punts per sota del 65% que la UE marca per al 2035.

- Rebuig (destí incineració o abocador): més del 50% dels residus municipals segueixen anant a la crema o al forat, majoritàriament perquè no s'han separat en origen.

Comarques com Osona —amb el model de porta a porta consolidat 25 anys a Tona i que segueix expandint-se a barris de Vic el 2026— o el Berguedà superen el 80% de recollida selectiva. En canvi, la plana de Lleida i molts municipis metropolitans es queden per sota del 40%. És a dir: la solució tècnica existeix, funciona i està a la mateixa Catalunya. Però quan una comarca tria un altre camí —el de continuar generant residu no separat i buscar-hi plantes que el «valoritzin» cremant-lo— la conseqüència és previsible: es converteix en el destí de les plantes de tractament que la resta del país no vol.

És aquí on entren Juneda, les Borges Blanques i la Sentiu de Sió.

Traducció local: què passa a Ponent

1. Nova Tracjusa (Juneda). Fins a 45.000 tones/any de combustible sòlid recuperat (CSR/CDR) procedents de plantes de triatge d'arreu de Catalunya, previstes per entrar en funcionament a principis del 2027 (Segre / La Mañana / Público, 25/09/2025). Amb la reforma que avui presenta Brussel·les, aquesta planta no pagarà drets d'emissió complets fins al 2034 —just quan haurà consolidat les seves inversions, contractes i corrent de residus. El senyal econòmic de la UE arriba tard i mal calibrat per aturar la seva posada en marxa.

2. Macroplanta de biogàs de la Sentiu de Sió. 500.000 t/any projectades per Copenhagen Infrastructure Partners, deu vegades el que recomana l'Estratègia catalana del biogàs. La reforma ETS no cobreix directament la digestió anaeròbica, però la Comissió sí que reobre la porta a ajuts a la captura de carboni, un argumentari que el sector del biogàs ja fa servir per presentar-se com a «carboni negatiu» tot i les emissions fugitives de metà que documenten estudis independents.

3. General d'Olis (les Borges Blanques). Vint anys de queixes veïnals, més d'un centenar de COV mesurats per la UPC el 2016, fumeres visibles el 2025 i 2026, i una ampliació de fet que continua sense sanció efectiva. La proposta europea reforça el discurs de la «competitivitat industrial» i podria dificultar encara més que administracions autonòmiques com la catalana apliquin criteris estrictes a instal·lacions ja existents.

4. Pujol (les Borges Blanques). Trituració de residus de la construcció a cel obert, amb núvols de pols rics en sílice cristal·lina que arriben fins al nucli urbà i a habitatges a 549 m, tot i les sis mesures de precaució que l'Ajuntament diu haver imposat. No entra a l'ETS —no és incineració—, però és un exemple més del mateix patró: el residu que la resta del sistema no vol acaba anant a parar a la mateixa conca atmosfèrica del pla de Lleida.

Vint anys de General d'Olis: el mirall del que Brussel·les acaba d'ajornar

El cas de General d'Olis —la refineria d'olis de gira-sol, palma i pinyolada instal·lada al bell mig de les Borges Blanques— és el retrat exacte del que passa quan la regulació ambiental arriba tard, feble i sense cost per a qui contamina. Vint anys de trajectòria administrativa donen aquest balanç:

- 2005-2010: primeres queixes veïnals per olors, sorolls i fums. Escrits reiterats del Síndic de Greuges (2010 i 2011) demanant a la Generalitat que actuï. Cap sanció ferma.

- 2012: proposta de resolució amb condicions ambientals que mai s'apliquen íntegrament.

- 2016: l'estudi de la UPC identifica més d'un centenar de compostos orgànics volàtils (COV) a l'aire del municipi, entre ells hexà —el dissolvent utilitzat per extreure l'oli de la pinyolada— per sobre de nivells de referència. Resolució del recurs sense conseqüències executives.

- 2024: noves al·legacions veïnals a l'expedient d'ampliació i actualització de focus emissors; el Departament d'Acció Climàtica admet incompliments però no atura l'activitat.

- 2025-2026: fumeres documentades (08/05/2026, 11/11/2025), abocaments d'oleases, obres sense llicència i una ampliació de fet que continua tramitant-se com si fos manteniment. Cap sanció econòmica rellevant en dues dècades.

El resultat, en clau ETS, és brutal: si el CO₂ de la crema no ha tingut mai preu, l'hexà i els COV tampoc en tenen. Vint anys de contaminació subvencionada per la inacció institucional. La reforma que Brussel·les presenta avui —tova, ajornada i amb opt-outs— no fa sinó prolongar aquest model cap a la resta del pla de Lleida: primer Tracjusa, ara Nova Tracjusa i la Sentiu, demà qualsevol nova incineradora que trobi buit legal per instal·lar-s'hi. Si General d'Olis és el que passa sense senyal de preu del carboni, imaginem què passa si als operadors se'ls regala fins al 2034 per començar a pagar-lo.

Què diuen altres veus europees sobre la decisió

La reacció al text de la Comissió ha estat àmpliament crítica per part d'organitzacions ambientals i experts en clima:

- Zero Waste Europe parla d'una «oportunitat perduda» i denuncia que l'ajornament fins al 2031 i l'opt-out estatal debiliten justament l'instrument que hauria d'incentivar reduir residu en origen.

- Carbon Market Watch avisa que els ajuts a la captura de carboni per a incineradores i cimenteres poden convertir-se en una via de finançament públic per continuar cremant, en lloc d'invertir en prevenció i reciclatge.

- European Environmental Bureau (EEB) i CAN Europe subratllen que la trajectòria d'emissions proposada (cap anual) queda per sota del que caldria per assolir el -55% el 2030, i alerten que el missatge polític —«competitivitat abans que clima»— pot ser aprofitat pels lobbies del petroli i del ciment.

- *The Guardian* recull veus internes de la mateixa Comissió que reconeixen que la reforma «arriba amb pressions dels governs conservadors i del sector industrial» en un context on Europa acaba de viure el juny més calent de la seva història (Copernicus).

- Resource Media i Carbon Pulse destaquen la contradicció amb el Regne Unit, que ha decidit incorporar la incineració al seu UK ETS ja des del 2028 i sense període transitori.

Cap d'aquestes veus considera la proposta suficient. Totes coincideixen que, tal com està redactada, compra temps als operadors i el treu a les comunitats que ja pateixen les emissions.

Per què el problema és estructural i no només d'un decret

El missatge que Brussel·les acaba enviant és perillosament ambigu: «cal descarbonitzar, però no encara i no del tot». Aplicat al món dels residus, això vol dir:

- Els països que van tard en reciclatge (Espanya, Itàlia i part de l'Est) tenen 9 anys més per continuar cremant residu sense assumir-ne el cost del carboni.

- Els operadors incineradors poden justificar inversions noves argumentant que el CO₂ fòssil que emeten «no compta plenament» fins al 2034.

- La pressió per reduir en origen, redissenyar productes, evitar plàstics i desplegar porta a porta es dilueix, precisament quan les proves científiques més recents —vegeu el nostre article del 15/07/2026 sobre micro i nanoplàstics a les artèries coronàries publicat a l'European Heart Journal— ens diuen que el residu que cremem ens torna dins del cos.

És per això que a Ponent no ens podem permetre esperar el 2031, ni el 2034, ni cap altra data europea. Cada any addicional de tramitació favorable a Nova Tracjusa, a la Sentiu, a l'ampliació de fet de General d'Olis o a la trituració incontrolada de Pujol, és un any d'exposició acumulada sobre una població que ja té l'aire, l'aigua i, ara sabem, la sang carregades.

Què reclamem

1. Moratòria autonòmica a l'autorització de noves plantes d'incineració, gasificació i digestió anaeròbica de gran escala a la plana de Lleida fins que la recollida selectiva de la comarca superi el 55% i s'aprovi un estudi d'impacte sanitari acumulat.

2. Aplicació immediata del cost real del carboni a les instal·lacions ja existents via fiscalitat autonòmica, sense esperar el calendari ETS de la UE. Catalunya té competències per gravar les emissions industrials.

3. Pla comarcal de porta a porta per a les Garrigues i els municipis del Segrià amb pitjors dades, inspirat en el model d'Osona (Tona 84% de selectiva, Vic ampliant el porta a porta el juliol 2026).

4. Prohibició d'opt-outs estatals per a les incineradores catalanes. El Govern espanyol no ha d'utilitzar l'exempció que la Comissió obre a la seva proposta. Reclamem posició pública del Departament d'Acció Climàtica i del Ministeri per a la Transició Ecològica.

5. Transparència. Publicació de les tones cremades, les emissions verificades i el CO₂ fòssil de cadascuna de les plantes de tractament que operen o s'autoritzen a Catalunya —Tracjusa i futura Nova Tracjusa incloses— amb periodicitat mensual i accés públic.

El 2031 pot semblar lluny. A les Garrigues sabem que no ho és: és el temps just perquè Nova Tracjusa hagi cremat prop de 200.000 tones de residus amb factura climàtica subvencionada. Ho hem de parar abans.

Referències

- Comissió Europea, Proposal for a Directive amending Directive 2003/87/EC and Decision (EU) 2015/1814 as regards driving competitiveness and cost-effective decarbonisation, COM(2026) 616 final, Brussel·les 17.7.2026.

- Comissió Europea — Press release IP/26/1596: «Commission boosts Europe's competitiveness, decarbonisation…» (17/07/2026).

- Resource Media — «EU to phase waste incineration into emissions trading from 2031» (17/07/2026).

- Carbon Pulse — «EU proposes phased entry of waste into ETS, with opt-outs and carbon capture support» (17/07/2026).

- The Guardian — «Europe's most effective tool to cut greenhouse gas emissions 'risks being weakened'» (17/07/2026).

- Agència de Residus de Catalunya — Resultats de la gestió dels residus municipals a Catalunya 2024 i nota «La recollida selectiva a Catalunya creix un 3% el 2024 i arriba al 47,1%».

- Sostenible.cat — «25 anys de porta a porta: el cas de Tona» (20/01/2026).

- Ponent Respira — Aire contaminat i micro-nanoplàstics al cor (15/07/2026).