Bitetto (Puglia) tomba una planta de biometà: el TAR anul·la l'autorització i condemna la Regió. Mentrestant, a les Garrigues, seguim esperant

Aquesta és una notícia que arriba de la Itàlia meridional, però que llegim des del pla de Lleida amb una mescla d'esperança i de vergonya col·lectiva. La publica La Gazzetta del Mezzogiorno l'11 de juny de 2026 sota el titular «No all'impianto di biometano, il TAR dà ragione al Comune»: el Tribunal Administratiu Regional (TAR) de la Pulla acull el recurs de l'Ajuntament de Bitetto (àrea metropolitana de Bari) i anul·la l'autorització única a la planta de digestió anaeròbica per a la producció de biometà que la societat I Cardi Srl volia construir a la contrada Bavotta, a tocar del terme de Modugno i a redós de la carretera estatal 96.

«Non è solo la vittoria di una comunità, ma di un intero territorio» —«no és només la victòria d'una comunitat, sinó de tot un territori»— resumia la sindaca Fiorenza Pascazio. La Regió Pulla, que havia concedit les autoritzacions, ha estat també condemnada al pagament de les despeses processals.

Què deia exactament la sentència

El TAR estima les objeccions fonamentades de l'Ajuntament de Bitetto —sostingudes pels informes d'ARPA Pulla i de la Sobreintendència— i acull totes les instàncies i preocupacions del municipi veí de Modugno i del comitè Pro Ambiente. Els arguments principals que fan caure l'autorització són:

1. Incompatibilitat amb el Pla Paisatgístic Regional (PPR). El projecte s'ubicava sobre uns 40.000 m² d'oliverars, vinyes, ametllers i cirerers protegits per murs de pedra seca i pallers, elements identificats pel PPR com a patrimoni rural a preservar.

2. Impacte sobre la qualitat de l'aire i olors. El TAR considera que les llindars d'emissió previstos no garantien evitar un impacte negatiu en una àrea ja històricament afectada per nombroses queixes de molèsties olfactives.

3. Increment de tràfic pesant sobre una xarxa viària rural no dimensionada per a l'entrada i sortida constant de camions cap a la planta.

4. Incoherència amb el Pla Energètic Sostenible i amb l'estratègia climàtica municipal, on el mateix Comú està desplegant un pla d'accions per a la transició sense necessitat d'una gran infraestructura anaeròbica en sòl agrari protegit.

L'associació Zero Waste Puglia hi ha afegit un argument transversal: l'autorització indiscriminada d'aquest tipus d'impianti a tota la regió s'ha atorgat «sense motivar adequadament» les raons que van portar l'ens autoritzador a validar la implantació en un territori agrícola de qualitat.

Per què ho publiquem des de Ponent Respira

Perquè el paral·lelisme amb el pla de Lleida és desolador. A Bitetto, davant d'un únic projecte de planta de biometà, l'Ajuntament ha activat el contenciós, ha aportat informes tècnics d'ARPA i de la Sobreintendència, ha guanyat en menys d'un any i s'ha estalviat la destrucció de 40.000 m² d'oliverar, vinya i ametller. Aquí, al mateix territori on ara mateix es tramiten macroplantes de biogàs, la seqüència històrica és la contrària:

- 2006: comencen les primeres queixes veïnals documentades contra General d'Olis (Juneda) per males olors, sorolls i emissions.

- 2010–2011: el Síndic de Greuges obre expedients per les molèsties reiterades i la manca de resposta municipal.

- 2012: la Generalitat atorga l'autorització ambiental integrada malgrat les al·legacions.

- 2024: nova revisió d'ofici i, tot i els incompliments documentats a l'expedient DEKRA CAE del 15/05/2024, les llicències es mantenen.

- 2026: la planta continua emetent fumeres visibles (maig i novembre) i és objecte de mobilitzacions ciutadanes com la marxa lenta del 19 de maig.

Vint anys de queixes, informes, expedients i mobilitzacions ciutadanes al pla de Lleida no han produït encara cap sentència equivalent a la de Bitetto. La planta segueix operativa, i el model —afegint-hi ara Tracjusa i Pujol al mateix eix— s'expandeix.

Precedents que fan possible el que sembla impossible

El cas de Bitetto no és aïllat. Als darrers anys s'acumulen resolucions administratives i judicials europees que revoquen o suspenen instal·lacions de residus, biogàs, incineració o macrogranges quan la ciutadania i els ajuntaments actuen coordinadament amb informes tècnics sòlids:

- Caparroso (Navarra) — la planta de biogàs HTN, una de les més grans de l'Estat, acumula sancions ambientals, denúncies penals per abocaments al riu Aragó i un ampli moviment veïnal («Caparroso Vive») que ha obligat l'administració foral a activar inspeccions extraordinàries i a reformular condicions d'explotació.

- Fuente el Saz de Jarama i Colmenar de Oreja (Comunitat de Madrid) — diversos projectes de plantes de biogàs vinculades a purins han estat aturats o retirats per la pressió veïnal i ajuntaments contraris, i per l'aplicació estricta de la normativa d'olors i de distàncies a nuclis habitats.

- Tribunal de Justícia de la Unió Europea (assumpte C-286/21, França, 2022, i C-51/22, Bulgària, 2023) — condemnes a estats membres per superació sistemàtica dels límits de PM10 i NO₂ i per no adoptar mesures immediates: precedents jurisprudencials directament aplicables a la plana de Lleida, que arrossega superacions recurrents d'ozó troposfèric i partícules.

- Sentència TSJ Aragó sobre macrogranges (2023) — anul·la ampliacions autoritzades pel Govern d'Aragó per manca d'avaluació ambiental acumulativa, un argument que és directament traslladable a la concentració d'instal·lacions al triangle Juneda–Borges–Puiggròs.

El fil comú d'aquests precedents és clar: quan els ajuntaments s'hi impliquen tècnicament i no només políticament, quan els informes d'organismes com ARPA (a Itàlia) o els equivalents autonòmics (a l'Estat) es prenen seriosament, i quan la ciutadania documenta pas a pas els impactes, les autoritzacions ambientals cauen.

Què hauria de fer l'administració catalana

La lliçó de Bitetto no és que ens calgui esperar vint anys més. És que ja tenim prou material —queixes al Síndic, expedients DEKRA, dades de qualitat de l'aire, registre ciutadà d'incidències, informes independents— per construir un recurs equivalent aquí. Des de Ponent Respira reclamem:

1. Revisió d'ofici de l'autorització ambiental de General d'Olis a la vista dels incompliments documentats i dels vint anys d'històric de queixes.

2. Avaluació acumulativa de l'impacte del conjunt d'instal·lacions (General d'Olis, Tracjusa, Pujol, macrogranges i futures plantes de biogàs) sobre el mateix bioregió aire-aigua-sòl del pla de Lleida.

3. Implicació activa dels ajuntaments de Juneda, les Borges Blanques, Puiggròs, Castelldans i el Sentiu de Sió en el contenciós administratiu, seguint el model del sindaca Pascazio a Bitetto.

4. Aplicació estricta del Pla Territorial Parcial de Ponent i del planejament paisatgístic com a base jurídica per denegar noves autoritzacions en sòl agrari d'alt valor.

Bitetto ha demostrat que es pot. La pregunta ja no és si és possible, sinó per què aquí encara no ho és.