Pujol tritura a tot drap a les Borges Blanques: dues màquines, nuvols de pols i una llicència que el veïnatge denuncia com a incomplerta

El matí del 12 de juny de 2026, la planta de valorització de residus de la construcció del grup Pujol (Prefabricats Pujol) al polígon industrial de les Borges Blanques tritura a ple rendiment amb dues màquines simultànies, generant columnes contínues de pols que es dispersen pels camps, oliverars i nuclis veïns. Les fotografies i el vídeo recollits aquest matí mostren la trituradora primària, una cinta transportadora cap a la trituradora secundària i el pilot final de materials triturats acumulats, tot a cel obert.

El nucli urbà de les Borges Blanques es troba a poc més de dos quilòmetres en línia recta (2.042 m segons el mesurament al visor IGV) i la primera vivenda aïllada queda a uns 549 metres del focus. La direcció dels vents dominants i l'orografia tancada del pla de Lleida fan que aquesta pols, rica en sílice cristal·lina respirable, arribi de manera recurrent al casc urbà i als camps de conreu de l'entorn.

El veïnatge i la plataforma Ipcena denuncien que la planta no compleix amb el que estableix la llicència d'activitat, especialment pel que fa a la protecció de les cintes transportadores en situacions d'inversió tèrmica, una condició que ha de minimitzar la dispersió de partícules en moments d'estabilitat atmosfèrica. La constatació, recollida aquest matí des de diversos punts de vigilància ciutadana, és que la trituració s'està fent a cel obert i sense les mesures correctores anunciades durant la tramitació.

Una llicència autoritzada sense exigir el tancament de la nau

Quan es va tramitar el projecte de planta de valorització i reciclatge de residus de la construcció —presentat com una pràctica d'economia circular per triturar peces defectuoses de formigó i convertir-les en àrids reciclats— les entitats ecologistes i veïnals van advertir del risc d'emissió massiva de pols i partícules de sílice. L'Ajuntament de les Borges Blanques va presentar un document d'al·legacions reclamant l'aplicació del principi de precaució i exigint a l'empresa estudis exhaustius sobre la qualitat i quantitat de pols generada, mesures correctores i un control rigorós de l'activitat.

Tot i això, el consistori es va mostrar favorable a la iniciativa i va aprovar la llicència sense condicionar-la a fer la trituració dins d'una nau tancada, que era la mesura tècnica que les entitats consideraven imprescindible per protegir el medi i la salut de les persones.

Davant d'aquesta decisió, les entitats van portar l'Ajuntament al contenciós administratiu per desprotecció del medi i de la salut, considerant que es tracta d'un acte administratiu que vulnera drets fonamentals com el de la salut. Paral·lelament, la planta va arribar al jutge a través del seguiment fet per mitjans comarcals com GarriguesTV.

Les sis mesures de precaució que l'Ajuntament diu haver imposat

El 21 de febrer de 2024, en plena pressió ciutadana i mediàtica, l'Ajuntament de les Borges Blanques va publicar una nota institucional on detallava les sis mesures de precaució que asseguraven haver incorporat a la tramitació de la llicència de la planta Pujol: (1) un estudi qualitatiu i quantitatiu sobre la pols generada per l'activitat; (2) que el procés de triturat es fes dins d'una nau tancada; (3) cobriment de totes les cintes transportadores; (4) sistema de difusió d'aigua per minimitzar la dispersió de partícules; (5) pavimentació de tots els accessos i zones de circulació, i (6) instal·lació d'un mesurador de partícules in situ amb dades públiques, limitant a més l'activitat al tractament del producte de la pròpia planta de prefabricats.

El que s'observa avui, 12 de juny de 2026, contradiu de manera flagrant aquell compromís: dues trituradores funcionant a cel obert, cintes sense cobrir, sense difusió d'aigua visible i sense cap dada pública del mesurador de partícules promès. La distància entre el discurs institucional i la realitat al polígon és, literalment, un núvol de pols.

La versió de l'empresa

Davant les denúncies, el cap de comunicació i relacions institucionals de Prefabricats Pujol (Engelbert Montalà) va defensar a la premsa que la plataforma ecologista no coneix el projecte real en la seva totalitat i va qualificar d'infundades les acusacions sobre contaminació massiva per partícules de sílice. L'empresa va agrair explícitament a l'Ajuntament de les Borges Blanques la seva complicitat i diligència institucional a l'hora de tramitar la llicència d'activitat, i va reiterar que la instal·lació no és un abocador ni una incineradora, sinó una planta de valorització.

El que es veu i es respira al territori aquest 12 de juny, però, no es correspon amb el discurs corporatiu: dues màquines triturant a cel obert, una columna de pols que travessa el polígon i una llicència que, segons les entitats, no s'està complint en els seus mínims tècnics.

Les hectàrees d'arbrat que no van arribar

Veïnatge i regidors recorden encara un altre capítol del projecte original: quan es va presentar, hi constava —a banda de terrenys per a equipaments diversos a favor de l'Ajuntament— una superfície arbrada d'entre 6 i 7 hectàrees amb planta autòctona com a compensació i pantalla vegetal. Avui, anys després, aquella massa arbrada no existeix.

El relat es complica, a més, amb un fet polític que circula al territori: el regidor que va propiciar la implantació de Pujol a les Borges, un cop deixat el consistori, va passar a treballar temporalment per al mateix grup empresarial abans d'entrar al Consell Comarcal, on ja hi treballava la seva companya.

Què demanem des de Ponent Respira

Aquest cas no és nou ni aïllat: és la suma —al mateix municipi i a tocar de Juneda— de General d'Olis, Tracjusa i ara Pujol triturant a cel obert. Per això reclamem:

1. Inspecció immediata de la planta per part de l'OGAU i del Departament d'Acció Climàtica per verificar el compliment de les condicions de la llicència, especialment les referides a la protecció contra la dispersió de pols.

2. Mesurament de partícules PM10 i PM2,5 i, específicament, de sílice cristal·lina respirable als límits del polígon i a les vivendes properes.

3. Revisió de la llicència per imposar el tancament del procés de trituració dins d'una nau, tal com reclamen les entitats des de l'inici.

4. Aclariment públic sobre la superfície arbrada compromesa al projecte original i que no s'ha materialitzat.

Mentre arriba la resposta administrativa, el registre ciutadà d'incidències de Ponent Respira continua obert. Cada fotografia, cada vídeo i cada testimoni com els d'avui són una dada més que documenta l'impacte acumulat sobre el pla de Lleida.