Macroplanta de biogàs de la Sentiu de Sió

El projecte preveu tractar fins a 500.000 tones a l'any, deu vegades més que les 50.000 tones que recomana l'Estratègia catalana del biogàs de la Generalitat. Seria la planta més gran del sud d'Europa.

Manca de traçabilitat clara sobre l'origen dels residus orgànics i purins que s'hi tractarien, amb dubtes sobre si es limitarien als 220 ramaders del territori o entrarien residus de fora.

Centenars de camions diaris circularien per carreteres locals (LV-3025, C-26) per portar dejeccions i residus i retirar el digestat, amb impacte sobre la mobilitat, el soroll i la pols.

L'aplicació del digestat als camps de la Noguera, l'Urgell i el Pla d'Urgell pot saturar uns sòls ja sota pressió per nitrats i amoniac.

Sis edificis de fermentació de 25 metres d'alt i una xemeneia industrial concentren un focus emissor proper a nuclis habitats com La Sentiu, Cubells, Bellcaire, Tornabous i Tàrrega.

El projecte està impulsat pel fons d'inversió danès Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) a través de La Sentiu Bioenergy SL, fet que ha estat denunciat per les entitats locals com a captura del territori per capital financer.

L'Assemblea Pagesa denuncia un suposat 'tracte de favor' del Govern: una pròrroga de 4,5 milions d'euros de subvenció considerada il·legal i contrària a les exigències habituals que reben pagesia i ajuntaments.

Davant d'una infraestructura sense precedents al sud d'Europa i amb estudis d'emissions qüestionats, les entitats reclamen aplicar el principi de precaució i no autoritzar l'execució fins resoldre tots els dubtes.

Amb la sol·licitud de llicència d'obres del 22 de maig de 2026, CIP busca començar la construcció abans no es resolguin els dos contenciosos admesos a tràmit pel TSJC. Si la justícia anul·la després el PEUA o l'autorització ambiental, qualsevol obra executada quedaria en l'aire jurídic.

L'empresa també ha demanat llicència d'obres per al gasoducte soterrat que ha de connectar la planta amb la xarxa de transport, una conducció que travessa el terme municipal de Bellcaire d'Urgell i afegeix una nova capa d'impacte territorial.

L'empresa diu que 350 ramaders aportaran 410.000 tones de dejeccions, però la planta està dimensionada per a 500.000 tones anuals. La diferència —prop de 90.000 tones— no està documentada públicament: no es coneix amb claredat l'origen ni la traçabilitat dels rebutjos orgànics complementaris.